PÀRQUING GRATUÏT
Al mateix edifici
Conceptes de Fisioteràpia
La fisioteràpia no és ni una transformació, ni un substitut, ni una alternativa a la medicina, sinó un complement. La fisioteràpia no guareix, sinó que alleuja i prevé. Intervé en els processos patològics de totes les especialitats de medicina física i rehabilitació sempre que estigui indicada sota prescripció mèdica laplicació de qualsevol de les seves modalitats. És per això que al llarg del següent document m'agradaria posar de manifest l'àmbit d'actuació de la fisioteràpia, l'ampli ventall que ens presenta, perquè pugui servir de guia i orientació per a metges, veterinaris, pacients i propietaris de mascotes amb el únic objectiu d'aconseguir una optimització de resultats en el tractament i la recuperació dels pacients; proporcionant una eina més que faciliti el procés.
La història de la Fisioteràpia s'ha d'entendre com el conjunt d'actuacions, els mètodes i les tècniques que s'han basat en l'ús dels agents físics per tal de promoure la salut. Així, des de l'home primitiu trobem referències a tractaments naturals o basats en agents físics per combatre la malaltia. Associades al principi a rituals màgico-religiosos, han evolucionat fins a convertir-se, ja als nostres dies, en un complement de la medicina.
Actualment, es dóna com a vàlida la següent definició de fisioteràpia: "conjunt de mètodes, actuacions i tècniques, que mitjançant l'aplicació de mitjans físics prevenen les malalties, promouen la salut, recuperen, habiliten, i readapten els pacients afectats de disfuncions somàtiques oa les que es vol mantenir a un nivell adequat de salut, inclou l'execució de proves elèctriques i manuals necessàries per determinar el valor de l'afectació de la inervació i la força muscular, proves per determinar les capacitats funcionals, l'amplitud de moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l'evolució”.
Així doncs, ens trobem que la fisioteràpia ha d'estar orientada a aconseguir una doble funció:
Funció assistencial: relació que el fisioterapeuta, com a professional sanitari, estableix amb una societat sana i malalta amb la finalitat de prevenir, curar i recuperar per mitjà de lactuació i tècniques pròpies de la fisioteràpia.
Funció investigadora: participa en estudis propis de la seva disciplina i s'adapta als nous avenços científics que es produeixin.
Resultat de la maduresa que assoleix aquesta disciplina i conseqüència de la cada vegada més gran integració dels animals en la vida humana, no només en quantitat sinó també en qualitat, on el benestar de la mascota adquireix una importància progressiva, sorgeix la fisioteràpia veterinària. La consolidació d‟aquesta disciplina s‟ha sustentat sobre les pròpies demandes dels propietaris de tècniques menys invasives, més naturals i més econòmiques. I és que la veterinària no s'ha mostrat aliena a l'evolució de la medicina i ha integrat complements terapèutics fins ara externs al món animal amb molt bons resultats. La fisioteràpia en constitueix un, i els seus àmpliament coneguts beneficis en la medicina humana han estat traslladats als animals.