PÀRQUING GRATUÏT
Al mateix edifici
Banc de Sang
Banc de Sang
Grup Sanguini
Els grups sanguinis vénen determinats pels diferents marcadors antigènics de la superfície dels eritròcits. Hi ha 8 grups sanguinis a l'espècie canina (Taula 1) i hi ha, a més, 25 o més factors eritrocitaris antigènics per estandarditzar. Alguns d'aquests són extremadament rars i no estan considerats com a significatius en la medicina pràctica. Els diferents grups es classifiquen segons el sistema DEA (dog erythrocyte antigen):
De tots els grups, el que té més poder antigènic i, per tant, més probabilitats de produir reaccions adverses és el grup DEA-1.1. Aproximadament el 25% de les primeres transfusions de donants no tipificats a pacients de grup desconegut desenvolupen anticossos anti DEA-1.1. Les transfusions de sang positiva següents a l'antigen DEA-1.1 poden provocar reaccions adverses.
Els gossos negatius al factor DEA-1.1 seran donants ideals (donant “universal”, encara que aquest terme no ha estat reconegut oficialment). L'any 2007 ha estat descrit un nou antigen caní independent del sistema DEA, l'antigen Dal (descrit per primera vegada en un dàlmata, encara que no sigui exclusiu d'aquesta raça). De moment, no s'ha demostrat una importància clínica rellevant.
L'espècie canina no té al·loanticossos preexistents contra altres grups sanguinis. Després de la primera transfusió, el temps necessari perquè el cos fabriqui anticossos davant del grup sanguini exogen és de 4 o 5 dies. A efectes pràctics, podrem repetir una transfusió sense comprovar la compatibilitat de donant i receptor abans daquest termini sense esperar reaccions adverses.
El desenvolupament d'al·loanticossos antiDEA-1 és especialment problemàtic quan el receptor és negatiu al DEA 1 i rep una transfusió d'un donant positiu a DEA-1.1. Els efectes adversos comprenen: hemoglobinèmia, hemoglobinúria i trombocitopènia degut a hemòlisi i CID, leucopènia, febre, emesi, incontinència, urticària i desorientació.
El DEA-7 és un possible factor de reaccions transfusionals. Aquest factor provoca reaccions d'aglutinació in vitro a 22 ºC de temperatura, però a 37 ºC es dissol. Normalment els anticossos que reaccionen a temperatures inferiors a 37ºC es consideren que tenen baix risc de provocar efectes adversos, excepte quan es transfonen grans quantitats de sang fresca o el pacient receptor està hipotèrmic.
En felins es reconeix el sistema de grups AB, on trobem els 3 tipus: A, B i AB. El grup A és dominant sobre el B, per tant només els gats homozigots per a B expressen aquest grup. La freqüència dels grups sanguinis felins varia molt segons la raça i la zona geogràfica, essent el grup A el més freqüent i l'AB el més rar, tenint una freqüència menor a l'1%. (Taula 2 i 3).
A diferència dels gossos, en gats trobem els anticossos naturals contra altres grups sanguinis. Això obliga a comprovar des de la primera transfusió si el pacient és compatible, ja que podríem provocar greus reaccions adverses.
Els gats del grup B tenen potents anticossos enfront del grup A, cosa que significa que un receptor B que rebi sang de tipus A poden desenvolupar reaccions greus d'incompatibilitat. Aquests isoanticossos també poden provocar isoeritrolisi neonatal. Si una femella del grup B té descendència amb un mascle A (dominant), els gatets A o AB en ingerir els anticossos calostrals anti-B, poden patir greus reaccions hemolítiques, especialment en races com el British Shorthair, Sphynx, Devon Rex i Cornish.