Indicacions de les transfusions 

Transfusions per restituir glòbuls vermells (GR).

No es pot concretar una concentració clara d'hemoglobina o hematocrit per sota de la qual cal fer una transfusió de GR. Aquest valor d'hematòcrit o hemoglobina, anomenat gallet (transfusió trigger), té nombroses variables entre les quals trobem de manera principal la velocitat d'aparició de l'anèmia i el procés que la causa. Abans de fer una transfusió, hem de valorar la capacitat de l'organisme per regenerar l'anèmia. Com que l'organisme necessita diversos dies per compensar la pèrdua de sang, pacients que pateixen una anèmia per hemorràgia aguda necessitaran transfusions sanguínies amb nivells d'hematòcrit o hemoglobina superiors que altres que pateixen processos més crònics, com una insuficiència renal crònica.
La transfusió sanguínia no s'ha de fer només en base a valors d'hematòcrit i hemoglobina, sinó que a més s'ha de considerar l'existència de símptomes d'anèmia. Aquests símptomes comprenen taquicàrdia, debilitat, taquipnea, síncopes i augment dels nivells de lactat.

En pacients amb problemes respiratoris o cardíacs, pot ser necessari fer una transfusió a concentracions d'hematòcrit o hemoglobina superiors, a causa de la manca d'oxigenació de l'hemoglobina o la incapacitat del cor per augmentar-ne la despesa. En el cas d'hemorràgies agudes, els hematies no tenen temps per augmentar la síntesi de l'enzim 2,3-difosfoglicerat, que augmenta el pas d'oxigen als teixits. Això implica que, en aquests casos aguts, l‟aparició dels símptomes d‟anèmia es produirà abans que en processos crònics.

També és important valorar la patologia que causa l'anèmia i la viabilitat de la medul·la òssia per regenerar-la. Si l'anèmia és regenerativa i el pacient està estable, podrem prescindir de la transfusió i esperar que regeneri per si sola.
D'aquesta manera, en casos d'anèmia aguda hipovolèmica, estaria indicat transfondre a nivells d'hematòcrit del 20%, mentre que en casos crònics el gallet se situaria al voltant del 12-15%.

 

Transfusions d'albúmina.

L'albúmina és una proteïna sintetitzada pel fetge i encarregada de mantenir la pressió oncòtica de la sang, entre d'altres funcions. El dèficit produeix l'aparició d'edemes, retard en la cicatrització, alteració de la disponibilitat de fàrmacs, estats d'hipercoagulabilitat i intolerància a la nutrició. Està indicat fer una transfusió d'albúmina quan els nivells plasmàtics se situïn per sota de 1.5-2 g/dl.

Les transfusions d'albúmina es poden fer a partir de plasma, amb l'inconvenient que calen grans quantitats d'aquest per augmentar la concentració d'albúmina (45ml/kg de plasma per augmentar la concentració en 1g/kg). Això fa que sigui una opció poc viable. Una alternativa és combinar aquestes transfusions de plasma amb l'ús de col·loides.
Una altra opció la trobem a les transfusions d'albúmina humana. Aquestes solucions són molt concentrades, al nostre país trobem solucions al 20% (Albúmina Humana Grifols® al 20%). Amb petits volums podem aconseguir augments notables de la concentració d'albúmina. Tot i això, el seu ús en gossos no està exempt de riscos ja que podem tenir reaccions anafilàctiques, sobretot a partir de la segona infusió. Hi ha diverses posologies publicades, nosaltres utilitzem una dosi inicial de 2g/kg en una hora i posteriorment de 0.2-0.7 ml/kg/h en infusió contínua fins a aconseguir nivells d'albúmina plasmàtica superiors a 2g/dl.

 

Reposició de factors de coagulació.

En malalties com intoxicació per raticides, insuficiència hepàtica, hemofília, coagulació intravascular disseminada (CID) o malaltia de Von Willebrand pot ser necessari aportar factors de coagulació per tractar sagnats. El producte delecció en aquests casos és el plasma fresc o plasma fresc congelat. En el cas del plasma fresc, és molt important fer-lo servir abans de 6 hores des de la seva obtenció per evitar que els factors de coagulació es degraden. En canvi, al PFC els factors de coagulació mantenen el seu efecte durant un any. En gats cal fer proves compatibilitat ja que podrien desencadenar reaccions anafilàctiques amb els hematies del receptor. La dosi és molt variable, però en general s'administra una dosi inicial de 6-10ml/kg/6-8h fins a aturar les hemorràgies. Una altra alternativa al plasma és la sang completa fresca o l'ús de crioprecipitats.

 

Transfusions en trombocitopènies.

En general, les trombocitopènies no solen donar sagnats fins que el recompte no es troba per sota de 50.000/μl. Hi ha productes concentrats com el concentrat de plaquetes, el plasma ric en plaquetes o plaquetes congelades, però no solen estar disponibles en medicina veterinària. La sang completa fresca és lúnic producte que podem trobar que conté plaquetes, encara que els augments que produeix són poc significatius.

​