top of page

Oftalmologia

18.png

En els darrers anys l'oftalmologia veterinària ha experimentat una evolució exponencial fins a convertir-se en una especialització independent i poder oferir així el millor servei per a la seva mascota.


Uns dels punts clau en oftalmologia és la detecció precoç que qualsevol tipus d'alteració, per poder establir un diagnòstic i tractament adequat com més aviat millor i obtenir així una ràpida recuperació.


La nostra pràctica ens demostra que les mascotes comencen a evidenciar signes de ceguesa quan han perdut un 80% de la capacitat visual. Per aquesta experiència i per evitar arribar tard a un tractament adequat, us suggerim davant del menor dubte realitzar un control ocular complet.

Moltes de les malalties que afecten els ulls poden portar a una irreversible ceguesa irreversible o fins i tot a la pèrdua del propi ull.

Les patologies més freqüents en medicina veterinària són:

Conjuntivitis

És una inflamació o infecció de la conjuntiva que produeix l'envermelliment d'un o ambdós ulls i en alguns casos edema, generalment presenten una secreció que pot variar des de serosa, fins a purulenta.

Alteracions de les parpelles

  • Entropió:Afecta sobretot les parpelles inferiors, aquestes es dobleguen cap a dins causant una constant irritació, dolor, infecció i fins i tot úlcera de còrnia. Hi ha races predisposades (Rottweiler, Sant Bernat, Cocker Spaniel, Shar-pei, Chow Chow, Gran Danès).

  • Ectropió: En aquests casos les parpelles estan evertides, deixant al descobert una àrea relativament gran del globus ocular i exposada a factors irritants i infecció.

Malalties de la còrnia​

  • Queratoconjuntivitis seca:És una de les patologies més freqüents de la còrnia i conjuntiva (ull sec). Es produeix per una inadequada producció de llàgrimes per part de les glàndules llagrimals, ja sigui per la seva destrucció, dany en la seva inervació, medicaments, infeccions o traumes. L'èxit del tractament depèn de detectar de forma primerenca els símptomes amb tests específics i evitar que evolucioni cap a una ceguesa definitiva.

  • Úlcera de còrnia: És una altra afecció molt freqüent deguda a infeccions, agents traumàtics, càustics o associada a la queratoconjuntivitis seca.

  • Queratitis crònica superficial del pastor alemany: també anomenada pannus. És una malaltia degenerativa de la còrnia típica del pastor alemany, encara que no específica. En aquestes mascotes juga un rol important en la presentació factors ambientals com la llum solar

Glaucoma
El glaucoma és laugment de la pressió intraocular que produeix ràpidament degeneració del nervi òptic i la retina. És una de les causes més comunes de ceguesa irreversible en canins adults. En general es manifesta per una disminució brusca de la visió, dolor agut i envermelliment de l'ull, confonent-se a l'etapa inicial amb una conjuntivitis.

 

En els casos crònics es produeix un engrandiment del globus ocular, amb canvis degeneratius severs a la retina i el nervi òptic. El tractament s'haurà d'iniciar ràpidament per evitar la ceguesa permanent.

 

Cataractes
La cataracta és una opacitat que es produeix en una petita estructura transparent que és a l'interior del globus ocular (cristal·lí). És important diferenciar-la de l'esclerosi de cristal·lí, procés no patològic d'aquesta estructura ocular i que sovint trobem en gossos gerons. Poden estar presents des del naixement (cataractes congènites) o aparèixer en animals joves entre els 2 - 4 anys (cataractes juvenils). Finalment hi ha les cataractes senils que s'observen a partir dels vuit anys i produeixen pèrdua gradual de la visió.

 

Atròfia progressiva de retina
L'atròfia progressiva de retina en gossos i gats és una malaltia degenerativa de les cèl·lules visuals de la retina, la que porta finalment a una ceguesa irreversible. És hereditària i les races més afectades són l'Akita, Golden Retriever, Cocker Spaniel, Airedale Terrier, Caniche, Setter Irlandès, Labrador. El primer signe d'alerta és una disminució de la visió generalment en llocs de poca llum o durant la nit.

bottom of page