PÀRQUING GRATUÏT
Al mateix edifici
Teràpia aquàtica
Principis de la teràpia aquàtica
Cal comprendre els principis bàsics i propietats de l'aigua que inclouen la densitat relativa, l'empenta, la viscositat i la resistència i la pressió hidrostàtica per entreveure els beneficis que ens proporciona la teràpia aquàtica.
Densitat relativa
La densitat relativa i gravetat específica d'un objecte determina que aquest objecte flotarà bé. La gravetat específica de laigua és 1; la del greix, múscul magre i os són 0.8, 1 i de 1.5 a 2 respectivament. Per tant, si la gravetat específica d'un objecte és superior a 1, tendirà a enfonsar-se, mentre que si és inferior flotarà. És per això que un animal prim, que no està en moviment, tindrà tendència a enfonsar-se més ràpidament que un obès.
Empenta
Un cos immers en aigua se subjecta per dues forces, la gravetat i l'empenta. L'empenyiment és la força que empeny el cos cap amunt, creant la falsa sensació de disminució de pes mentre que el gos està submergit. El valor daquesta força és la mateixa que la del pes de lanimal. L'empenta actua directament sobre el centre de l'empenta (que el podem considerar com el centre de gravetat de la part submergida), que no té perquè coincidir amb el centre de gravetat. El nostre problema pot ser quan centre de gravetat i empenta no estiguin a la mateixa vertical, fet que pot passar amb una col·locació inadequada d'un flotador, provocant que l'animal es decanti i sigui incapaç de mantenir l'equilibri. La localització del centre d'empenta depèn del percentatge de greix corporal i de la localització del teixit adipós.
L'empenta ajuda a la rehabilitació de músculs debilitats i articulacions doloroses. Permet al pacient exercitar-se en una posició vertical i amb disminució del dolor pel fet que ha de suportar menys pes. Aquesta informació és especialment útil quan tractem amb animals amb artritis.
Pressió hidrostàtica
És la pressió que pateixen els cossos submergits en un líquid o fluid pel simple i senzill fet de submergir-se dins. Ja que la pressió hidrostàtica proporciona una pressió constant sobre el cos o pota immersa a l'aigua, en fa un entorn idoni per treballar amb articulacions inflades o teixits edematosos. La pressió hidrostàtica s'oposa a la tendència de la sang i de l'edema a entollar-se a les zones més baixes del cos aconseguint, per tant, ser d'ajuda en la reducció de inflor.
La pressió hidrostàtica també ajuda a disminuir el dolor durant lexercici. Això és perquè proporciona estímuls fàsics (respostes, reflexos o moviments d'aparició ràpida i durada curta) en els sensors de la pell que causen un decreixement de la hipersensibilitat dels nociceptors (neurones especialitzades en la recepció del dolor) fent que disminueixi la sensació de dolor, cosa que permet al pacient executar diferents moviments amb menys dolor.
Viscositat i resistència
Podríem definir la viscositat com la resistència que oposa un fluid al moviment dins seu. És obvi que la viscositat de l'aigua és superior a la de l'aire i fa més difícil moure's per l'aigua que per l'aire. Això fa que l‟aigua ens proporcioni la possibilitat d‟enfortir els músculs canins i millorar la capacitat cardiovascular. La resistència que oposa l‟aigua és proporcional a la velocitat del moviment que es realitza. També és important en la teràpia aquàtica per altres aspectes; pot incrementar la consciència de moviment allò que ajuda en l'estabilització d'articulacions inestables. També ajuda a prevenir caigudes, incrementant el temps de què el pacient disposa per reaccionar, cosa que alhora redueix l'ansietat del pacient. La combinació de les propietats de empenta i viscositat ajuden a mantenir el gos.
Beneficis de la teràpia aquàtica
La teràpia aquàtica té molts beneficis. Exercitar-se en aigua és beneficiós per desenvolupar la força, la resistència muscular, la resistència cardiorespiratòria, l'amplitud de moviment, l'agilitat i el benestar psíquic i tot això minimitzant el dolor. La gravetat és la principal força de resistència en exercitar-se a terra, mentre que la viscositat, la fricció i la turbulència són les principals a l'aigua; aquestes propietats tenen un efecte directe a la freqüència cardíaca i el consum d'oxigen.
Comparant subjectes que s'exerciten a terra amb els que ho fan a l'aigua, aquests últims presenten una lleugerament major freqüència cardíaca i tenen un increment global més gran en la freqüència cardíaca a causa de la taxa cardíaca inicial en repòs més baixa. Els requeriments metabòlics també són més grans en els exercicis realitzats a l'aigua. Els pacients poden caminar per laigua a una velocitat més lenta i consumir la mateixa quantitat denergia. Quan fem exercicis aeròbics en el procés de rehabilitació, també contribueixen al benestar cardiovascular i la pèrdua de pes. Els exercicis a l'aigua també són beneficiosos per a l'enfortiment muscular. A causa de l'empenta, caminar sobre l'aigua ens pot proporcionar una alternativa excel·lent per aconseguir i mantenir la força muscular i l'amplitud de moviment en individus amb petits problemes articulars com l'osteoartritis. Tot i que els exercicis en aigua no són tan efectius per aconseguir en desenvolupament muscular màxim com si ho féssim a terra, la rehabilitació a l'aigua redueix el vessament articular i ens porta a altres millores. Els exercicis en cadena tancada, com ara caminar per l'aigua, estan més associats a exercicis quotidians que els de cadena oberta ja que posa en marxa els músculs d'una manera més funcional. Realitzant exercicis de cadena tancada en un entorn on el suport de pes ha disminuït pot minimitzar o eliminar els danys o inflamacions de teixits tous. alhora que maximitzem l'entrenament funcional. El medi aquàtic també pot ajudar a reduir el mal de genoll i el vessament articular, cosa que facilita la recuperació de la funció de la part baixa de l'extremitat després d'una intervenció de lligament encreuat anterior. La flotabilitat de laigua també facilita la realització dexercicis alhora que proporciona un feedback propioceptius que ajuda en el procés de rehabilitació. L'efecte de la flotabilitat (o empenta) permet suaus exercicis actius disminuint la càrrega sobre els teixits danyats. Els exercicis aquàtics poden ser usats com a transició als de terra en la rehabilitació postquirúrgica. Aquests són normalment menys dolorosos a causa del suport que ofereix la flotabilitat, per això els exercicis a l'aigua resulten menys incòmodes i aporten més sensació de seguretat quan iniciem els moviments actius. Això ajuda a mantenir l'amplitud de moviment i el moviment funcional abans que recuperin la força necessària per fer els mateixos exercicis fora de l'aigua.
També hi ha molts efectes fisiològics conseqüència de l'exercici a l'aigua climatitzada. Entre aquests, hi ha l'increment de la circulació, l'augment de la flexibilitat articular i la disminució del dolor articular. El decreixement del dolor i la millora diària en lexecució de les activitats té un impacte significatiu en lincrement general de la funcionalitat del pacient.
La temperatura de l'aigua també té un efecte significatiu en la resposta cardiovascular a l'exercici. Si la temperatura de l'aigua és baixa, apareix la vasoconstricció perifèrica, la sang es desplaça cap al centre, millora el retorn venós i augmenta el volum sistòlic. A causa d'això per mantenir el mateix rendiment cardíac, la freqüència cardíaca disminueix. La pressió sanguínia també és alterada per la temperatura de l'aigua. D'altra banda, exercitar-se en aigua amb una temperatura superior a la corporal pot incrementar la demanda cardiovascular.
El tipus de teràpia aquàtica utilitzada per terapeutes, veterinaris i propietaris dependrà de la rehabilitació específica que cada individu necessiti. Conèixer els beneficis de la teràpia aquàtica ajudarà a la prescripció de protocols específics.