Prova de Compatibilitat

• Tipificació de grup: En el cas de l'espècie felina, sobretot i en els gossos a partir de la segona transfusió, és important conèixer el grup sanguini tant del donant com del receptor. Actualment podem trobar al mercat diversos kits comercials que permeten determinar si un gos és positiu o negatiu a l'antigen DEA-1.1, així com saber el grup sanguini d'un gat. En gossos, cal saber abans d'una transfusió si el donant i el receptor són positius o negatius al grup DEA-1.1. En gats s'ha de determinar el grup sanguini sempre abans d'una transfusió per evitar reaccions adverses i, a les femelles gestants, per prevenir la isoeritrolisi neonatal.

​​

• Proves de compatibilitat creuades o crossmatching: Aquestes proves no estan encaminades a detectar quin tipus d'antigen hi ha a la membrana eritrocitària, sinó que evidencien la compatibilitat serològica entre donador i receptor, demostrant la presència al sèrum d'al·loanticossos naturals o induïts. Aquests al·loanticossos podrien provocar reaccions d'hemoaglutinació o hemòlisi davant d'altres grups sanguinis coneguts o altres antígens eritrocitaris. El grau d‟aglutinació s‟expressa d‟1+ a 4+.

 

Les proves de compatibilitat major valoren la presència d'al·loanticossos al plasma del receptor contra les cèl·lules del donador. Aquesta prova és molt útil perquè ens ajudarà a predir si les cèl·lules transfoses del donador seran atacades per anticossos al plasma del receptor, provocant una reacció transfusional. Si es produeix hemòlisi i/o aglutinació a les proves majors no es podrà realitzar la transfusió, ja que el receptor té al·loanticossos contra els eritròcits del donant. Les proves de compatibilitat menor, en canvi, demostren l'existència d'al·loanticossos al plasma del donador contra els eritròcits del receptor. Si aquesta prova resultés incompatible, no seria tan important perquè la quantitat de sèrum del donant és petita, especialment si usem concentrats de glòbuls vermells ia més es dilueix en el sèrum del pacient. De totes maneres, si realitzem la transfusió el pacient haurà de ser estretament vigilat.

 

En gossos és possible ometre la realització d'aquestes proves abans de la primera transfusió a causa de l'absència d'al·loanticossos naturals. No obstant això, és obligatori en futures transfusions, malgrat ser del mateix donant o grup sanguini.

A l'espècie felina les proves de compatibilitat creuada són necessàries abans de la primera transfusió atesa la presència d'al·loanticossos naturals. És més, només amb aquestes proves podem predir el grup sanguini de donant i receptor. Si les proves de compatibilitat més gran són fortament incompatibles, és probable que el gat receptor sigui de tipus B i el donant A (o AB). Si la menor compatibilitat és fortament incompatible, és probable que el gat donant sigui B i el receptor A (o AB). A més, en el cas d'espècie felina ia causa de la presència de les potents aglutinines anti-A, és possible reconèixer la incompatibilitat sanguínia entre dos pacients amb una prova de compatibilitat creuada simplificada, posant una gota de sang del donador i del receptor en un porta a temperatura ambient. Si hi ha hemoaglutinació en menys d'un minut, demostra dos animals de grup diferent.

 

Al mercat ja existeixen Kits comercials per realitzar aquestes proves de compatibilitat creuada.

Instruccions per a la realització d'un crossmatching més gran:

1. Centrifugar la sang del donant a EDTA durant 10 minuts a velocitat lenta, per evitar que la mostra s'hemolitzi.

2. Pipetejar 0,2ml del sediment hemàtic i barrejar bé amb 4,8ml de NaCl 0,9%.

3. Pipetejar 0,1ml de la mostra resultant en 3 tubs diferents.

4. Afegir a cada tub 0,1 ml de sèrum o plasma del receptor.

5. Deixeu covar durant 15 minuts un tub a temperatura ambient, un altre a 37ºC i l'últim a 4ºC.

6. Centrifugar tots els tubs 1 minut a velocitat alta.

7. Observar si hi ha hemòlisi al sobrenedant. Si existís, la prova seria positiva i els animals incompatibles.

8. Examinar una gota del sediment hemàtic al microscopi, si veiem microaglutinació, hi ha incompatibilitat creuada.

 

Els passos per fer un crossmatching menor són idèntics als del major, amb la diferència que hem de barrejar plasma o sèrum del donant amb hematies del receptor.

 

Selecció del pacient i extracció.

L'animal donant ideal, ha de complir les condicions següents:

• Que sigui un adult jove, ben vacunat i desparasitat.

• Que mai no hagi rebut una transfusió.

• Amb un pes superior a 20-25kg en gossos i 4kg en gats.

• Que siguin gossos negatius a Leishmania, Erlichia, Filaria, Babesia i Anaplasma o gats negatius a FeLV, FIV, PIF, Toxoplasma i Filaria.

• Que els valors de l'hemograma i les bioquímiques sanguínies siguin normals.

 

En gossos, generalment no cal sedar-los per fer l'extracció. La millor vena per fer l'extracció és la vena jugular. La sang és recol·lectada en bosses de recollida de sang de medicina humana, que contenen 63ml de CPD-A (citrat-fosfat-dextrosa-adenina), amb capacitat d'emmagatzemar 450ml de sang. Durant tota l'extracció la bossa s'haurà de agitar per a la seva correcta homogeneïtzació i la mantindrem per sota del pacient perquè la sang baixi per gravetat. Aquesta sang es pot passar per uns filtres per extreure els leucòcits i reduir les reaccions febrils.

En el cas dels gats, no hi ha bosses de recol·lecció comercialitzades al nostre país adaptades a petites quantitats de sang. Per això normalment s'extreu sang en xeringues de 20 ml, també de la vena jugular, mitjançant una palomilla. A aquestes xeringues afegirem, com a anticoagulant, heparina sòdica (a raó de 5-10 UI per ml de sang), CPDA o citrat 3,8% (1ml d'anticoagulant per 9ml de sang).

​

A l'espècie canina es poden realitzar extraccions cada mes (20ml/kg), en gats només 10ml/kg mensualment.